AUGUSTE COMTE (1798-1857)

Va ser secretari i col·laborador de Saint-Simon (un dels socialistes utòpics), de qui va agafar algunes ides però després va separar-se'n per formular una teoria independent.

Vol trobar una forma de reformar i organitzar científicament la societat, l'ordre basat en principis científics, segons el model de les ciències naturals o positives (per això es parla de positivisme), i s'enfronta a l'espiritualisme metafísic. En aquest model, traspassat a les idees socials, es combinen els procediments científics amb idees filosòfiques com el progrés (una filosofia de la història que mostra que el positivisme és la idea dominant en el futur), la confiança en el progrés derivat del coneixement científic: si coneixem les lleis que governen la vida social, aleshores podem controlar els esdeveniments i afavorir l'assoliment del progrés social i polític: la societat pot progressar si es coneixen les lleis que determinen la seva dinàmica.

La reforma de la societat exigeix el coneixement de les seves lleis internes. L'estudi de la història proporciona els coneixements necessaris per descobrir aquestes lleis que governen la dinàmica històrica (forces impersonals, base de l'historicisme) i la vida social. Comte creu que en la història humana podem diferenciar tres etapes que caracteritzen les formes del coneixement i les actituds ideals adoptades pels humans en aquests períodes:

• L'estat teològic: relatiu a l'època antiga i medieval, on els fenòmens naturals s'expliquen per la intervenció de forces sobrenaturals o divines, amb un concepte teocràtic del poder, una estructura monàrquica i militar. Té tres fases:
  • Fetitxisme
  • Politeisme
  • Monoteisme
• L'estat metafísic: relatiu a l'època del Renaixement, on els fenòmens naturals s'expliquen per la intervenció de les idees abstractes o principis racionals, com a resultat d'una despersonalització de la idea monoteista. Vol tenir un coneixement absolut de les causes últimes (Aristòtil, Hegel). És un moment de crisi i disolució, desordre i tendència a l'anarquia, fins que arriba a establir-se le següent període.
• L'estat positiu o científic: relatiu a l'època moderna, des de Copèrnic i Galileu, explica els esdeveniments segons lleis causals derivades de l'experiència, de manera que les hipòtesis metafísiques són substituïdes per la investigacion dels fenòmens i les seves relacions mecàniques, sense trascendències metafísiques. Aquest coneixement de les causes ens permetria manipular els efectes. Per exemple, la llei de gravitació universal de Newton. I això permet superar el moment de crisi anterior. El poder espiritual passa a mans des savis, i el poder temporal a mans dels industrials.

Per aquest motiu, Comte demana que les ciències socials prenguin com a model les ciències naturals, unificant tot l'arbre del coneixement sota una sola ciència, la sociologia o física social i amb una base matemàtica. Comte va ser el primer a fer servir aquest terme, sociologia, per delimitar aquest àmbit d'estudi de la societat i les seves lleis (estática i dinàmica socials).

El seu propòsit és anar més enllà del mecanicisme, perquè creu que la societat ha d'organitzar-se de forma espiritual, sota una mena de religió laica, la religió de la humanitat sense la dogmàtica catòlica. El nou ordre ha de tenir un fonament religiós per guanyar estabilitat, una moralitat altruista, una afirmació del cor davant la intel·ligència, per produir en la societat els mateixos efectes que la religió trascendent: ordre social, cohesió (el concepte de Gran Ésser).