ANIMALITAT I HUMANITAT

Un text que cal tenir present, escrit per Max Scheler l'any 1927, permet completar el quadre de la situació de l'ésser humà com a part final (fins ara) de les etapes evolutives que s'iniciaren fa uns 5 milions d'anys. Scheler presenta el problema en un sentit més conceptual, com a dicotomia entre animalitat/humanitat: el problema de l'ésser humà.

Què hem d'entendre a partir d'aquí? El punt de partida de Scheler és la complexitat del concepte d'home, la dificultat que hi ha per definir-lo, perquè:
  • Fa referència a una naturalesa animal, tot i que se'l consideri un animal superior.
  • L'home es diferencia de l'animal a partir de la seva evolució, que el separa progressivament de l'animalitat.
  • D'altra banda, tenim el concepte d'home com allò totalment oposat al d'animal, en sentit general.
  • En aquest sentit, Scheler considera aquesta oposició como a essencial per definir l'humà. L'altre és només un concepte simptomàtic, és a dir, vinculat als aspectes naturals, contingents, de l'animal humà.
  • D'aquest concepte essencial se'n deriva la singularitat de l'ésser humà.

Si hem de considerar aquesta idea en relació amb el text de Gómez Pin (El hombre, animal singular), abans citat, he de dir que aquí, el que fa a l'humà singular és el fet de poseir el llenguatge i el pensament simbòlic, a diferència de la resta dels animals. Cosa que encaixa amb la idea de Scheler, sobre la singularitat de l'humà com a oposició radical vers l'animal, encara que no se'n pugui desfer totalment, de l'animalitat.

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)