MÈTODES DE LA SOCIOLOGIA


La sociologia opera segons determinades vies, camins (methodos), totes elles orientades a sistematitzar la manera d'entrar en contacte amb la realitat que estudia, sempre d'acord amb els criteris de la ciència social, abans descrits.
Per a això compta amb diversos mètodes:
1. Mètodes empiricoanalítics
  • Mètodes quantitatius: pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes).
  • Mètodes qualitatius: pretenen tratar els fenòmens socialsen l'estudi de casos concrets, sense anar més enllà, és a dir, sense buscar una generalització. Fan servir les entrevistes (dirigides o no dirigides) i les històries de vida (una mena d'entrevistes no dirigides). L'inconvenient d'aquestes formes és la possibilitat de distorsió de la informació per la reserva de l'informant i per l'actitud de l'entrevistador.


2. Mètode hermenèutic
La paraula hermenèutica fa referència a la tasca interpretativa dels textos, com ara els mitològics, filosòfics, jurídics, literaris, etc. Interpretar vol dir conèixer el context en què va ser escrit un text, i els problemes que afrontava. Quan la sociologia assumeix aquest mètode, el que vol és arribar a comprendre el sentit de les accions humanes, situar-se dins dels fets en comptes d'observar-los des de fora (com fan els mètodes empriricoanalítics).
Des d'aquest punt de vista, no hi ha fets, sinó interpretacions condicionades pel context, prejudicis que ens permeten donar sentit a la nostra realitat. No només pel context en què s'han produït aquestes accions, sinó també pel context en què seran interpretades, el context de l'investigador, cosa que permetrà un resultat més ric que si seguim un mètode purament observacional.


3. Mètodes criticoracionals
Desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, a principis del segle XX (Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse, Habermas). Es pot anomenar també teoria crítica. Volen aquests autors anar més enllà d'una interpretació i comprensió de la realitat, sinó a més fer-ne una crítica per aconseguir canviar-la, fer una societat més lliure i justa, que permeti alliberar a l'individu. Fan servir els conceptes de racionalitat crítica davant de la racionalitat purament instrumental del capitalisme i de la ciència condicionada per aquest sistema econòmic.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

EL DUALISMO CARTESIANO (actualización)

LOS GRIEGOS Y LA LIBERTAD INDIVIDUAL