BURRHUS F. SKINNER (1904-1990)


Estudia les lleis de l'aprenentatge, on el subjecte té un paper actiu (a diferència del condicionament clàssic). És la conducta adequada la que provoca l'aparició de l'estímul reforç; si la conducta torna a produir-se, es veu reforçada novament.








Estudi del condicionament operant o instrumental en quatre tipus:
  • Reforç positiu: premi després d'una resposta desitjable, que incrementa la possibiitat que la conducta torni a donar-se.
  • Càstig: reforç que té com a objectiu extingir certes conductes (indesitjables).
  • Omissió: mena de càstig que consisteix a eliminar el reforç positiu, per extingir la resposta.
  • Reforç negatiu: estímul desagradable i constant que provoca el canvi de conducta (el jugador que juga malament i és escridassat pel públic). L'acabament de l'estímul aversiu reforça la conducta que condueix a evitar aquest estímul.
Respecte del càstig, Skinner no el veia com el millor mètode d'aprenentatge, en tant que no ofereix una conducta alternativa. En tot cas ha de ser proporcionat perquè rebi una resposta controlable.
Afegeix uns programes parcials de reforç:
  • De raó: quan el premi ve després de complir uns mínims (treball-sou, estudiar-aprovar). Té relació amb l'assoliment d'objectius.
  • D'interval: quan el premi està associat al temps, atès que de vegades el premi ha de ser a un termini curt perquè sigui estimulant de la conducta (notes trimestral, no anuals; setmanada setmanal).


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)