WILHELM WUNDT (1832-1920)

Al 1879, Wilhelm Wundt (1832-1920) funda el primer laboratori de psicologia experimental, a la Universitat de Leipzig, segons el model de les ciències naturals de l'època. Wundt és fisiòleg, estudia els procesos biològics de l'organisme. Ha treballat amb el fisiòleg Helmholtz, amb qui va aprendre tècniques de treball en laboratori sobre sensació i percepció. La seva carrera universitària, condicionada per aspiracions acadèmiques fallides, el porta a dedicar-se a l'experimentació sobre les reaccions del cos humà davant determinats estímuls, que intenta mesurar amb màquines dissenyades a propòsit. I l'associacionisme britànic li resulta molt adient.

Vol fer una ciència exacta, una psicofísica, basada en l'experiència immediata mesurable, allò que el subjecte rep directament del món exterior sense una elaboració mental, i que podem observar i quantificar: temps de reacció a estímuls sonors, visuals, tàctils, etc. De manera que només pot atendre a fenòmens conscients o relacionats amb la psicofisiologia (ritme cardíac, ritme respiratori i altres marcados físics, com la temperatura).

Segueix el mètode instrospectiu, també anomenat percepció interna, que té a veure amb l'anàlisi no elaborat de les sensacións: no veig un full de paper, sinó un reflex de llum blanca amb una determinada textura; és després que identifico aquesta sensació amb un objecte anomenat full de paper. Aquestes dades de la percepció interna només són fiables si són repetits vàries vegades.

Els seus resultats tenen aquesta limitació: només pot aconseguir resultats científics en un determinat aspecte de l'àmbit psicològic, allò conscient i a la vegada bàsic, fisiològic, però no pot anar més enllà, té vedat l'àmbit dels procesos superiors del pensament, la consciència, la vivència del jo, etc., tot i que s'interessa per aquests temes.

Entre els treballs que realitza trobem experiments de cronometria mental, per determinar la velocitat dels procesos mentals (a partir d'estudis anteriors sobre els impulsos nerviosos).

Va introduir la voluntat com a factor important en l'estudi dels procesos mentals, considerant que intervé en l'organització d'aquests a nivell superior. Aquest voluntarisme el diferencia dels associacionistes clàssics, que en prescindeixen.

A partir d'aquí considera el pes de sensacions i sentiments com a elements de la conciencia humana, que també centren el seu inerès.

• Les sensacions són rèpliques cerebrals dels estímuls externs, imatges anàlogues al món exterior, que poden ser estudiades sota paràmetres científics: modalitat sensorial, intensitat i duració.
• Els sentiments seran situats en tres eixos cartesians que serveixen per localitzar-los: tensió-relaxació, plaer-displaer i excitació-depressió.

Un altre àmbit de la investigació de Wundt va ser la psicologia social o cultural, a través de las eva obra en 10 volums Psicologia dels pobles.