ELS PRINCIPALS SOFISTES GRECS

Principals sofistes grecs

Sofística antiga (segles V i IV a. C.) 
N'hi ha identificats uns 25 sofistes, però només es conserven fragments d'un grup reduït d'ells. Se'n parla de dues generacions, la segona de les quals assumiria el paper de decadent. 

Primera generació
  • Mnesífilo de Frearris, considerat el primers dels sofistes, de l'època de Temístocles; només hi ha referències a  Plutarc, Temístocles 2 y Mor. 869df; y Heròdot, Hist. VIII, 57 ss.
  • Jeníades de Corint, vincuat a Xenòfanes de Colofó, desenvolupà una línia escéptica.
  • Protàgores inicia una línia coneguda com a sofística de la cultura, que es manifesta pel relativisme cultural, antropològic, etc.
  • Gòrgies pertany a aquesta línia, però a partir d'ell s'inicia una altra anomenada sofística erística (de la discussió i l'exercici retòric), basada en un fort escepticisme epistemològic. El seu perfil és més aviat d'orador judicial.
  • Hipies d'Èlide.
  • Pròdic de Keos.


Segona generació
Són sofistes deixebles dels anteriors, generalment vinculats als polítics decadents i demagogs que succeïren a Pericles, a partir de 429. Alguns d'ells varen tenir vincles amb el socratisme:   
  • Pol d'Agrigent, deixeble de Gòrgies.
  • Isòcrates, deixeble de Gòrgies i controvertida figura de la retòrica, que fa obrir una escola en l'època de l'Acadèmia de Plató, amb la qual competia.
  • Trasímac de Calcedònia, sofista radical que trobarem en el llibre I de la República de Plató defensant la llei del més fort (tema típic de la sofística gorgiana).
  • Eveno de Paros.
  • Críties, protagonista d'un diàleg de Plató.
  • Cal·licles, antagonista de Sòcrates en el diàleg Gòrgies, de Plató, on també defensarà la llei del més fort.
  • Atifon d'Atenes.
  • Alcidanos.
  • Licofront.
  • Antístenes, deixeble de Gòrgies, després seguidor de Sòcrates i després fundador de l'escola cínica.
  • Alcidamant.
  • Damó, que va ser mestre de música de Sòcrates.
  • Hipòdam de Milet.


Sofística moderna o Segona Sofística
Moviment de sofistes grec a la Roma imperial entre els segles I al IV d. C., sota l'auspici de l'emperadriu Julia Domna. Representants: Filòstrat i Ateneu de Neucratis, Elio Arístides i Favorinus d'Arles



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

EL DUALISMO CARTESIANO (actualización)

LOS GRIEGOS Y LA LIBERTAD INDIVIDUAL