TEORIA PLATÒNICA DEL LLENGUATGE

Es pot trobar al diàleg Cràtil, on intervenen diversos personatges que postulen diferents propostes, sense que Plató acabi de decidir-se per alguna d'elles:
o   Sòcrates manté una postura crítica amb la teoria tradicional, la naturalista, i defensa que els noms de les coses són una invenció humana; dir que els déus van relacionar els noms amb els seus significats (les coses) és una explicació que no resol el problema. Tot i això, admet que els noms són la imatge de les coses a què es refereixen (en part dóna la raó a Cràtil).
o   Cràtil: és un naturalista, sosté que el nom de les coses deriva de la naturalesa de les coses que els noms designen. Hi ha en la paraula taula quelcom que fa referència a la taula de forma natural, perquè així podem saber que hi ha una referència de forma automàtica.
o   Hermògenes, sofista: el llenguatge és una creació humana, és a dir, una convenció tàcita, no explicitada en cap moment concret de la història; ni els deus ni la natura han posat noms a res de res. Aquesta teoria és la que s’admet entre els lingüistes actuals.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN