ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES

  • Els estoics. Nom derivat de stoa (pòrtic), pel lloc on es desenvolupaven els seus ensenyaments. Fundada per Zenó Citeu, va tenir seguidors com Epíctet i altres romans, com ara Sèneca, i Marc Aureli.  Per als estoics, la felicitat era el problema central del pensament i la vida, i només podia aconseguir-se mitjançant l’apatheia, és a dir, la indiferència com a actitud vital, la resignació davant els obstacles, la pau amb les forces del cosmos i l’admissió de la necessitat del món, que no es pot canviar. Només per l’anul·lació dels desitjos és pot evitar el dolor. Creien en el cosmopolitisme.
  • Els escèptics. Representats per Pirró d’Èlide i Ciceró. Formulen dubtes sobre la possibilitat del conceixement. Aleshores, creuen que és millor suspendre tot judici i posar el món entre parèntesi (epokhé), i mantenir-se en silenci (afasia). Es tracta de viure amb serenitat, acomodant-se a tot i evitant el conflicte amb els altres, atès que no podem defensar cap veritat.
  • Els hedonistes. Representats per Epicur de Samos (341-270 a. C.). Per als hedonistes, la felicitat s’assoleix mitjançant el plaer, però no el plaer material, sinó l’espiritual, que és més durador. La satisfacció de les necessitats materials només serveix per evitar el dolor derivat de la seva insatisfacció, i afavorir l’assoliment de la calma i la serenor (ataraxia), que és el veritable camí de la felicitat. Per tant, no rebutgen els plaers materials, sinó que els situen en un segon pla, necessaris per poder arribar a un pla superior, el dels plaers espirituals (amistat) i intel·lectuals (filosofia).


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN