PROTÀGORES, UNA INTRODUCCIÓ

QUI ERA PROTÀGORES

• Home de cultura enciclopèdica, crític literari i pioner de la retòrica, que és l'art de la bona composició dels discursos, i pioner la de lògica (introductor del principi de no contradicció).
• Obres (no conservades sinó en fragments):
  • Sobre els déus
  • Antilogies o Sobre la veritat
• Va ser un teòric del kairós, és a dir, l'oportunitat en la oratòria improvisada, per a la qual cal tenir uns coneixements enciclopèdics.
• Introductor de l'antilògica, és a dir, es discursos dobles, oposats, amb la convicció que a tot raonament se li pot oposar un de contrari. És un tema essencial en la sofística. Més informació en aquests enllaç: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2015/10/protagoras-la-retorica-y-los-discursos.html.
• Relativisme i subjectivisme: van ser introduïts per Protàgores en tots els ordres del pensament: coneixement, ètica i política. La base del seu relativisme és l'anomenada homomensura, és a dir, que l'home és la mesura de totes les coses, l'home és el criteri de totes les realitats (sense arribar a negar la realitat, no és un nihilista o escèptic radical). Per això es diu que el relativisme de Protàgores és subjectivista, perquè posa l'accent en la mesura humana, la mesura de cada ésser humà.
• Escepticisme religiós, no pot afirmar amb certesa res sobre els déus.
• Fragments relatius a aquestes teories: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2015/10/relativismo-y-escepticismo-en-protagoras.html.
• Important (encara que el llibre de text no l'esmenta): Protàgores introdueix el tema del contracte social en la filosofia política, tal com recull Plató en el seu diàleg Protàgores.
• Relativisme ètic: el bé i la virtut són circumstancials, relatius a les circumstàncies dels éssers humans concrets. No hi ha un sentit absolut del que és bo o dolent.

Val a dir que totes aquestes idees es convertiran en el costat oposat del socratisme i més tard de Plató, que defensarà una postura dogmàtica i idealista del coneixement, l'ètica i la política.