ELS SOFISTES (ampliació)

El terme sofista, al segle V, i aplicat a Hípies d'Elis o Èlide, “no denotaba al miembro de una secta o de una escuela filosófica concreta, sino una profesión, la de profesor itinerante” (Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad. Madrid, Alianza, 2015, pàg. 92).
El cert és que el terme sofista té un significat molt equívoc i poc clar, sobre tot si ens atenem a l'ús que se'n feia en l'àpoca clàssica.
  • Etimològicament, sophistés és aquell que gaudeix d'una determinada areté o habilitat professional, que és savi o expert en la seva matèria. El pas des de l'habilitat professional fins a l'habilitat intel·lectual és gradual i mancat d'una frontera ben delimitada.
  • Tenim el cas dels Set Savis (Soló, Tales, etc.). Aquí trobarem la connotació de savi com a home prudent capaç de donar consell per a la vida social i política.
  • Els sofistes varen representar un conjunt d'intel·lectuals amb uns trets comuns, però molts altres intel·lectuals grecs, que no compartien aquests trets, també eren anomenats sophistés, fins i tot els poetes i els vidents.
  • La doxografia posterior també genera confusió en aquest terreny: alguns comentaristes anomenen sofistes als pensadors jònics de Milet, a Pitàgores, a Sòcrates i a Plató.


Posem una mica d'ordre:

  • Els sofistes, com a grup heterogeni d'intel·lectuals itinerants, mestres ambulants, es consolida a mitjans del segle V a Atenes, a l'Atenes de Pericles. La seva contribució a l'anomenada Il·lustració atenesa es essencial.
  • Oferien l'ensenyament de l'areté política (parlar en públic, exercir la isegoria), és a dir, com construir bons discursos i saber discutir amb els potencials oponents (també davant d'un tribunal, és a dir, l'oratòria forense o judicial).
  • Són els primers en donar un gir al pensament grec: des de l'interès metafísic o cosmològic fins a l'interès per l'home i els seus assumptes, la ciutat, la societat. Però cal afegir que l'esperit sofista deu més a la cultura jònica (sobre tot a l'atomisme de Democrit) que a la itàlica: son observadors del món humà perquè venen de la tradició naturalista jònica.
  • No hi ha dubte que l'ambient democràtic a Atenes va atreure tots aquests pensadors i mestres dedicats a ensenyar l'art de la participació política. Per veure la relació entre la democràcia atenesa i la sofística, llegiu en aquest enllaç: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2015/10/los-sofistas-y-la-democracia-ateniense.html.
  • Any 444: arriba Protàgores a Atenes (recordem que Pericles va morir el 429).
  • Any 427: arriba Gorgies a Atenes, en el moment més crític, quan la ciutat ha perdut el seu gran líder i la democràcia esdevé demagògia i populisme extrems. Val a dir que en ser derrotada per Esparta l'any 404, la societat atenesa va girar l'esquena als abans admirats sofistes i els va responsabilitzar del desgavell.
  • Com caracteritzem aquest moviment intel·lectual (que no podem considerar una escola filosòfica):
    • Son viatgers, van de ciutat en ciutat i són acompanyats pels seus deixebles.
    • Cobren per ensenyar, cosa que cap filòsof havia fet fins aleshores, però cal afegir que el seu interès crematístic era d'ordre secundari. Tot i això, hi ha casos de sofistes força enriquits. Més informació sobre aquesta qüestió, en aquest enllaç: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2015/10/los-sofistas-cobran-por-ensenar.html, així com aquest article: http://www.ub.edu/astrolabio/Varia7/Pradas.pdf; també hi ha dos fragments de Plató al respecte: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2012/04/textos_10.html.
    • Són experts en retòrica, però tenen interessos molt extensos, viatgen molt i recullen experiències de caràcter sociològic, són erudits, lectors i manegen una ingent quantitat de dades d'arreu, que els permeten elaborar millor els seus discursos. El tema dels interessos intel·lectuals dels sofistes és amplíssim, enciclopèdic: antropologia (relativisme antropològic), epistemologia (relativisme i escepticisme), política, sociologia, ètica (distinció entre physis i nomos, natura i convenció, relativisme ètic), així com pedagogia.
    • La retòrica permet fer que la veritat sembli mentida i la mentida versemblant: el llenguatge altera la realitat, que depèn dels receptors, és subjectiva.
    • Consideració convencional del llenguatge, el significat dels noms és fruit de l'acord tàcit i arbitrari dels homes, davant de teories naturalistes.
    • Convencionalisme moral i legal, les lleis i normes són creació humana i no dels déus.
    • Cada pensador sofista, però, desenvolupa una línia independent dels altres, tot compartint els anteriors trets.


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL