PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 18 d’octubre de 2017

LA PSICOLOGIA D'EPICUR DE SAMOS

Epicur és atomista, és a dir, pensa que l'ànima és material, formada d'àtoms també, només que més subtils que els del cos, però materials al cap i a la fi, i depenents del cos. L'ànima no el sobreviu, de manera que es disol en arribar la mort física, a la qual no cal esperar amb temor, perquè en vida no se sent la mort, i en la mort no se sen res de res.
Els atomistes i Epicur se'n desfan així del problema ment-cos, en considerar que amdues coses són materials. No obstant, en Epicur hi ha una doctrina de l'ànima i del seu estat ideal: la calma, l'autarquia, la serenor o ataraxia. La vida tranquil·la, fins i tot allunyada dels afers públics, és l'objectiu, la recerca de la felicitat en els plaers de la vida, no només els materials (satisfacció de les necessitats), sinó sobre tot els espirituals (l'amistat). L'ànima tranquil·la ha suprimit l'ansietat, ha allunyat el dolor físic, ha assolit la serenor i gaudeix de la vida.
Sens dubte aquest ideal de vida no ens és estrany, en el context del nostre temps. Vivim en una societat accelerada, que ens demana satisfer necessitats sovint artificials, que esn fa depenents dels bens de consum. L'ideal d'Epicur es troba a les antípodes de tot això, però per això es converteix en un referent dels moviments alternatius al consum capitalista, a la cultura del treball i de l'esforç, a la mentalitat de l'eficàcia i el rendiment, etc.


LA PSICOLOGIA EN ARISTÒTIL

Aristòtil, autor del llibre Peri psyché (De anima en llatí), el primer tractat de psicologia en Occident. En aquest llibre Aristòtil intenta explicar la natura de l'ànima i com funciona el pensament humà en tant que base del coneixement. És un primer intent seriós de tractar analíticament el pensament i les seves funcions (sobre tot les sensorials), però en Aristòtil tenim carències importants en biologia i fisiologia.
L'ànima, per a Aristòtil, no és quelcom separable del cos, tot i que no és material, sinó potència pura, igual que els conceptes o idees. Aquí es distancia del seu mestre, Plató. Vol dir que l'ànima és un principi de vida, que es materialitza en la vida del cos. Tot és una unitat: ànima i cos han d'anar junts, i no són independents: l'ésser humà no és la seva ànima, sinó la unitat del seu cos i la seva ànima.
Com funciona el pensament? El punt de partida és també la seva crítica a la teoria de les idees de Plató: ha trobat conflictes en l'entramat de les clsses o etiquetes que Plató havia dissenyat i organitzat de forma jerarquitzada. Per exemple:

                                                                              ANIMAL
                                                                  GOS                              GAT
                                                            gos concret                    gat concret

L'etiqueta ANIMAL inclou les dues següents, GOS i GAT, en tant que aquestes en formarien part del conjunt dels animals. Potser podem trobar o definir l'etiqueta GOS com a “exemplar de gos ideal”, aixó com la de gat, podríem definir el gat ideal, igual que la taula ideal o universal, la definició de taula que inclou totes les taules pensables i possibles. Però, pensa Aristòtil, si GAT i GOS formen part de la classe ANIMAL, podríem definir igualment l'animal ideal?
Aristòtil pensa que aquestes etiquetes situades en un nivell superior a les coses naturals estan mancades de referència, no es corresponen a objectes concrets però tanmateix les apliquem a objectes concrets. Plató diria que són innates, però no podria definir-les ni aplicar entre elles i els objectes concrets la teoria de la semblança: en què es pot semblar un gos concret a la idea o etiqueta d'ANIMAL, tot i que sí se sembla a la idea o etiqueta de GOS? Si anem pujant de nivell d'abstracció, cada vegada és més difícil considerar la semblança entre l'etiqueta i l'objecte concret, perquè l'etiqueta està cada vegada més lluny de l'onjecte particular, i cada vegada la semblança o a participació és més metafòrica o poètica, com retreu Aristòtil.
Davant els problemes que comporta l'innatisme platònic, Aristòtil proposa una teoria contrària: construïm les etiquetes a partir dels objectes. Els conceptes o idees universals es refereixen sempre a objectes comuns que pode assenyalar, però que no existeixen fora de la nostra ment. En realitat són paraules, llenguatge.
Aleshores, com funciona la ment?
  • Obtenim les idees de l'experiència del món de les coses concretes.
  • El concepte de gos es format a partir dels nombrosos exemples concrets i particulars de gos.
  • La ment passiva rep l'experiència dels objectes del món.
  • La ment activa estableix associacions entre objectes semblants i després crea l'etiqueta que els agrupa en classes. Però les classes no són objectes reals, com pensava Plató.
  • Les associacions també es poden produir entre objectes que apareixen seguits, en continuitat temporal o contigüitat en l'espai.
  • Semblança i continuitat-contigüitat sí són elements innats en la ment, són capacitats nostres que regulen el nostre coneixement del món, amb l'ajuda de la memòria. De manera que Aristòtil admet, tot i dir que la ment és una tabula rasa, que tenim elements previs al coneixement, que permeten el coneixement. Aquestes capacitats són potències de la ment o ànima intel·lectiva,
  • Aquests dos elemets seran molt importants en els inicis de la psicologia de l'aprenentatge, dintre del marc de l'associacionisme modern.



dijous, 12 d’octubre de 2017

L'ANIMA SEGONS PLATÓ

A partir de Plató assistim a la formulació de problemes filosofics que tenen implicacions psicològiques, en tant que intervé en ells el concepte d'ànima:
  • Quin és el fonament del coneixement?
  • Són diferents la ment i el cos?
Aquests problemes ja s'havien insinuat en filosofies anteriors, però a partir d'ara seran més presents. Plató es fa ressò de tots dos.
Quant al problema del coneixement, podem dir que:
  • Observem el món i identifiquem els seus objectes, que agrupem en conjunts d'objectes semblants, les classes, a les quals posem noms: ocells, taules, cotxes, humans.
  • Tots els objectes que pertanyen a aquesta classe tenen assignat el nom de la classe, com una etiqueta que recull tot un conjunt de característiques semblants, que fan que l'objecte pugui pertànyer a la classe.
  • Aquesta etiqueta és un nom, amb el qual podem assenyaler l'objecte concret.
Fins aquí podem dir que aquest és el procés normal pel qual lliguem les coses del món amb el llenguatge. Tanmateix, hi ha dos possibilitats molt oposades:
  • Innatisme: podem identificar els objectes perquè nosaltres ja tenim a dintre l'etiqueta que els agrupa segons característiques comunes, amb la qual comparem els diferents objectes que veiem i els classifiquem adequadament. Aquesta és la teoria platònica del coneixement, i serà la base de les diverses teories racionalistes (totes elles necessiten algun element que sigui innat: potser no cal suposar que portem a dintre totes les etiquetes de totes les classes, però si algunes d'essencials per comença a establir classificacions, com ara l'associació d'objectes que se semblen tot i no ser exactament iguals).
  • Ambientalisme: en la nostra ment no hi ha res previ a tota experiència de les coses (tabula rasa), però l'experiència dels objectes va omplint la ment de coses, idees que podem agrupar per semblança. Aristòtil ja enceta aquesta línia epistemològica, que és portada a la seva màxima expressió per l'empirisme anglès, en mans de Locke.
Per a Plató, l'experiència no és suficient per explicar com podem conèixer el món, les coses del món. Per això postula que les etiquetes les tenim a dintre nostre:
  • L'etiqueta (nom) gos s'aplica a tots els objectes que concorden amb el seu significat i s'assemblen a la idea de gos, tot i que els objectes particulars són tots ells diferents entre sí i de la idea de gos que fem servir com a etiqueta, que és el gos ideal, el que manifesta l'essència de ser gos.
  • Aquesta etiqueta existeix malgrat que tots els objectes gos deixessin d'existir.
  • Podem aplicar-la a nous objectes gos que descobrim en el món, per exemple, qual ens trobem un gos com els chou-chou.
  • L'etiqueta ideal no es correspon amb cap objecte particular.
Tenim un problema: què passa quan trobem un animal amb característiques que no ens permeten dir a quina classe d'animals l'adscribim? Per exemple, l'ornitorrinc.
En la teoria de les idees de Plató, aquestes etiquetes són innates i romanen a la nostra ment. La relació entre les idees i els objectes és jeràrquica: les etiquetes són reals, els objectes són aparences i entre ambues coses s'estableix una relació de participació o semblança. Per explicar com funciona el coneixement i conciliar la seva teoria amb els fets de l'aprenentatge del nom de les coses, Plató explica que l'ànima s'incorpora al cos i oblida el que ha vist al món de les idees (contemplació), i aleshores cal l'experiència per recordar-les (reminiscència, anàmnesi). Això implica que l'ànima és una entitat immaterial separable del cos i que sobreviu a la mort d'aquest, que torna al món de les idees i després s'incorpora a un altre cos.

Quant al problema de la ment i el cos, cal afrontar la quëstió de les seves diferents natures, almenys en primera instància. En tant que Plató necessita les idees com a etiquetes que posem als objectes del món, i les idees són objectes de la ment (ànima, en el seu sentit racional), ha d'idear algun mecanisme perquè l'ànima pugui explicar com funciona el coneixement, atès que sembla que aprenem sense saber-ne res i Plató sosté que ja ho coneixem tot. Plató ha de lligar el fet que l'ànima ja coneix les etiquetes i pot transmetre al cos aquesta informació, atès que l'ànima és la seu de l'intel·lecte, de la racionalitat. En aquest punt, Plató té al seu abast les idees dels òrfics i pitagòrics, i dels homèrics també. D'alguna manera no ha de fer front a una radical diferència entre cos i ànima, que sempre s'han suposat en connexió. Però aquest problema generarà més tensions més endavant, quan el racionalisme i l'innatisme arribin a separar aquestes instàncies, psyché i sóma sota la forma de substàncies.
L'ànima en Plató és un element per explicar la realitat, el coneixement, i la ciutat ideal. Tot està lligat al voltant de l'ànima platònica: l'ànima connecta amb l'ésser, coneix la realitat, i la transmet a l'ésser que habita, i en tant que aquest ésser pot desitjar conèixer la veritat, és fa millor i s'apropa a la idea de bé, cosa que el predisposa a la bona acció, ètica i política.
Plató recull la versió puritana de l'ànima, reelaborada a través del pitagorisme i l'orfisme:
  • L'ànima és quelcom independent del cos.
  • Té una vida anterior al cos, i tindrà una vida posterior a laseva mort.
  • És la seu de l'estructura psíquica de l'humà, però considerant només la part racional.
  • El cos (soma) és material, es disol i corromp; és la seu de la vida irracional i emocional.

Aquesta concepció és complementa amb la idea tripartita de l'ànima, que és un repartiment dels impulsos humans en el cos:

Raó                                Intel·lecció                  Cognició           Cap
Voluntat                       Afectes                                                     Pit
Desig                             Apetits                                                     Ventre

Plató ho explica mitjançant el mite del carro alattextos i il·lustració, i quadre amb implicacions polítiques.
A efectes psicològics, la concepció platònica suposa que la part racional de l'ànima controla les altres dues. La raó es converteix en una instància superior sobre la vida mental del ésser humà. Aquesta concepció serà molt important per al cristianisme i el racionalisme modern.
En la psicologia empirista moderna (l'associacionisme britànic) trobarem una primera reivindicació dels elements emocionals, com a instànciues indispensables per a una vida psíquica i moral adequades.
Més endavant, Nietzsche denunciarà el predomini de la raó sobre l'emoció com a causa de la decadència de la cultura occidental, fonamentada en quelcom tan contrari a la natura humana.

Per ampliar aquesta informació: enllaç.


PRESENTACIÓN DE CARTOGRAFÍAS, REVISTA DE PENSAMIENTO





EDITADA POR GRUPO DE FILOSOFÍA DEL GARRAF

ENLACE  AL PRIMER NÚMERO DE CARTOGRAFIAS













diumenge, 8 d’octubre de 2017

ALTERACIONES DE LA MENTE: ABULIA

Significa en griego "falta de voluntad" o iniciativa. La persona que sufre este trastorno es incapaz de actuar o tomar decisiones de forma independiente. También es conocida como "enfermedad de Blocq".

Los síntomas que presenta son:
  • Dificultad para iniciar y mantener movimientos voluntarios.
  • Ausencia de movimiento espontáneo.
  • Reducción del movimiento espontáneo.
  • Aumento del tiempo de respuesta.
  • Pasividad.
  • Reducción de la capacidad de respuesta emocional y la espontaneidad.
  • Reducción de la interacción social.
  • Reducción del interés en pasatiempos habituales.
  • Alteración de la deglución (durante horas).
  • Falta de apetito.


Judith Huguet (Optativa de Psicología)


Auto Cad Tutorials